martes, 9 de febrero de 2016

Palus a Castilla

Mieu buelu Xepe de Antoña,
güérfanu desde mui nenu,
trabachador, tsabrador,
artisanu, madriñeiru.

Prestóutse siempres tenere,
pa tsabrar él lus sous eirus,
buena parexa de bueis,
ya que tuvieran buen pelu.

Vienu un anu muitu malu
ya poucu pan ricuchenun,
peru nun quixu dexar
a la parexa sin piensu.

La mia bisabuela Antoña
via las arcas dire a menus,
la infiliz sufria muitu
pensandu nu tsargu inviernu.

Churaba la prubitina
ya nun tinía susiegu,
nin cumía nin durmía
dandu vueltas a lu mesmu.

El fichu dánduse cuenta
la sua madre'l sufrimientu
antias que ya fora tarde
quixu atupare rumediu.

Yera tan trabachador!
Cuandu diba de pregueiru
de las matas de lus praus
traía mangus de fresnu.

De rebotsu ya de ablanu
guichadas tinía pur cientus
mitidas pulus veiriles
de las suas cortes de teitu.

Prencipióu a cargare'l carru,
cun mangus ya de tou esu.
Cuandu lu tuvu bien chenu
atóulu cun muitu tientu.

Ya díxutse a la sua madre:
"Pripáreme la mirienda,
la mantina ya farol,
pa lus bueis bastante piensu".

A l'outru día templanu
etsa fíxutse l'almuerzu,
la cazulada del tseite,
las sopas de achu cun güevu.

Ya marchóu el mieu bulicu
cumu cualquier arrieru
a Castilla a vender palus,
purque aitsi nun se da d'esu.

Vulviú a lus poucus días
ya vinía muy cuntentu,
cuna carga que tsevóu
de tríu trux'el carru chenu.

Abrazánunse lus dous,
siempres fora un fichu buenu.
"Madre, nun tenga más pena,
you ya tuve un escarmientu.

Tsevaréi agora mesmu
al mulín tríu pa mulélu
yal primer fuetse que traiga
ciérnalu, ponga el furmientu.

Arrousaremos el fornu
pa qie cueza cun buen xeitu,
fugazas de pan blanquín
ya un botsu cun xixu dentru.

Ya palantre, la mía madre,
si l'anu nun vien muy buenu
que lus bueis coman la yerba
aunque nun tengan buen pelu".

Poema del l.libru: Poesías ya Hestorias Na Nuesa Tsingua

Eva Gonzalez / Roberto González Quevedo.


No hay comentarios:

Publicar un comentario